-
10/01 - 05/02 Col·lectiva FotoTorroella Homenatge a Joan Salvat Papasseit (1894-1924
-
07/02 - 19/03 Renascence Rocío Bueno
-
21/03 - 14/05 Allí mis pequeños ojos Guillermo Franco
-
16/05 - 25/06 Symphonia floralis Gerardo Stübing
-
16/05 - 25/06 La mirada de los árboles Equipo Analema
-
27/06 - 31/07 Esports Gil Bosch
-
05/09 - 22/10 7 de música Diversos autors
-
24/10 - 03/12 Expos Nit de la fotografia Diversos autors
10/01 - 05/02
HOMENATGE A JOAN SALVAT PAPASSEIT (1894-1924)
Col·lectiva FotoTorroella
L'any 2024 es van acomplir cent anys de la mort de Joan Salvat-Papasseit. Foto Torroella vol aportar-hi el seu granet de sorra per reinvindicar el poeta que consideren oblidat amb una exposició que reuneix una tretena de fotografies fetes dels seus associats en què es revisa l'obra i la trajectòria de Papasseit.
FotoTorroella
És una associació que neix a la tardor de l’any 1999 amb la necessitat d’agrupar a tots aquells afeccionats de la fotografia que estaven dispersos per la comarca del Baix Empordà. El seu objectiu és promocionar i potenciar amb diverses activitats, com ara cursos de formació, col·laboracions amb altres activitats, etc. Destaquen les exposicions permanents de fotografia al Museu de la Mediterrània, les convocatòries de beques per a l'edició d'un llibre de fotografia i el festival Mirades, per mostrar treballs fotogràfics en indrets de Torroella de Montgrí i poblacions del Baix Empordà.
07/02 a 05/02
RENASCENCE
Rocío Bueno
Col·laboració amb Biennal Olot Fotografia
Renascence és una cerca, un descobriment i un diàleg al voltant de la figura de la poeta Edna St. Vincent Millay i el que va representar. Una de les dones més influents de la poesia del segle XX, portaveu de la seva generació per a la igualtat de gènere, representant de la “Nova Dona” dels anys 20 i primera dona a guanyar el premi Pulitzer de Poesia, però que com moltes dones de la seva època, amb el pas del temps va passar a un segon pla.
Renascence és un viatge d'anada i tornada per portar al present un referent femení oblidat. Un viatge de ressonància i identificació en què la poeta fa de mirall. M'hi busco com una dona creativa, lliure i forta, però també sensible i vulnerable. Amb les intervencions a les fotografies d'arxiu pretenc dialogar amb les imatges i donar-los un nou significat, inspirant-me en la natura i en els cabells vermells de la poeta, símbol i guia del projecte. Les intervencions em serveixen per connectar amb la seva memòria i portar-la al present, traçar un pont entre ahir i avui, amb la naturalesa com a teló de fons, com una cosa permanent que ens transcendeix; així com a través de la interacció amb dones actuals.
Amb aquest treball vull actualitzar la història d'Edna St Vincent Millay perquè torni a brillar i serveixi d'exemple. És una invitació a explorar ficcions habitables que ens inspirin camins propis. El relat es construeix en un espai imaginat, on realitat, ficció, passat i present, es barregen en un diàleg entre dues veus i dos mons que es van entrellaçant. La infància, la relació amb la mare, la creació artística, la vida lliure i la bohèmia, la independència, l'amor sense gènere, la parella, l'ésser o no ser mare, el cos, el dolor, la natura i la mort, són els temes de fons.
Rocío Bueno
Creadora visual i economista amb seu a Madrid. Com a fotògrafa realitza treballs personals i imparteixo tallers de fotografia i llenguatge visual per a nens, adolescents i adults en centres educatius i culturals.
La seva primera matèria és la fotografia. Una eina de comunicació per establir diàlegs oberts d'anada i tornada. Li fascina la naturalesa anacrònica i polisèmica de la imatge. L'interessa la hibridació i expandir la fotografia, posant-la en relació amb altres arts visuals, com ara el dibuix, l'escultura, la pintura, el collage o la poesia. Interroga les imatges per travessar la seva superfície i els límits del marc i connectar amb el que no es mostra, el que està latent. Aborda temes relacionats amb els seus processos de gènere com a dona: maternitat; pors; condicionants; ràbia; enllaços i herència. La memòria és molt present en els seus treballs, l'interessa el seu caràcter fràgil i fragmentari, així com la seva relació amb allò cultural i amb el propi mitjà fotogràfic. Li fascina el que no és visible, allò a penes perceptible. Tracta de construir a partir del fragment.
21/03 - 14/05
ALLÍ MIS PEQUEÑOS OJOS
Guillermo Franco
Guillermo Franco
Va estudiar Ciencias de la Comunicación a la Universidad Nacional de Córdoba (Argentina) i Fotografia a la Escuela de Artes Aplicadas Lino Enea Spilimbergo, i a la Filial Córdoba de la Escuela Argentina de Fotografía. Des de 2000 és programador cinematogràfic del Cineclub Municipal Hugo del Carril, i redactor/editor de les Revistas Metrópolis i Dime que me amas, Cineclub! Va impartir -des de 2006 i fins al 2020- el Taller de Cine para Adultos “El cine que no vemos y nos debemos” a l?Aula Universitaria (Programa para Adultos Mayores) de la Universidad Blas Pascal. Entre el 2'12 i el 20220 va coordinar el cicle Cine y Fotografía en el CEF (Centro de Estudios Fotográficos). El 2021 va inaugurar GF / Galería Fotográfica (Córdoba, Argentina), on el 2023 va presentar el llibre Allí mis pequeños ojos, de l'editorial Viento de Fondo.
Instantànies de la vida quotidiana, perpetuades per l'ull del fotògraf.
El que és real -inaprehensible- es revela ficció. El que és invisible -essencial- s'aprecia gràcies a la imaginació. El que és nimi, banal, superflu... tot això cobra vàlua quan hi ha sorpresa. Preses directes. Espontànies. Vívides. Una col·lecció d'estampes en blanc i negre, que pinten un temps i un espai.
L'observador deixa la seva mirada a l'autor. El fet de deambular, si és atent, es cobra imatges belles, memorioses, memorables; d'aquelles que encapsulen gràcia, ironia, sensibilitat i tendresa. Per descomptat: l'ara es fa sempre. I sí -digui's així-, l'efímer fa a l'etern.