2023
2/28 juny
Alguns escenaris. Luis Izquierdo-Mosso
D’ençà 2019 vaig reprendre la fotografia d’escenaris construïts en miniatura per tal de fer les il·lustracions del llibre 20Toneladas, Arte Contemporáneo para Turistas (Ed. Lapislatzuli,2020).
El tancament pandèmic va incrementar l’agradable necessitat de fotografiar llocs bastits sobre la taula del taller. Interiors, paisatges, edificis, decorats de pel·lícules, escenaris de quadres o de fotos. Qualsevol lloc vist, recordat o somniat, que em sembli interessant i sigui reproduïble sense grans dificultats, es converteix en motiu fotogràfic.
Una part de les imatges d’aquesta exposició son il·lustracions del fotollibre 23Museos (2023), que serà presentat en aquesta ocasió.
Luis Izquierdo-Mosso
Artista emergent des de 1977. Ha realitzat obres en tot tipus de tècniques i materials, i s’ha atrevit a mostrar-les en diferents exposicions individuals i col·lectives, fins i tot ha rebut alguns premis gràcies a l’originalitat dels seus treballs o a la força del destí. El Museo de Bellas Artes de Bilbalo, Artium (Vitoria-Gasteiz), el Museu de l’Empordà (Figueres) i el Círculo de Bellas Artes (Madrid) atresoren obra seva, així com altres col·leccions privades.
Ha publicat textos, ha estat comentarista d’art a Radio Euskadi, ha impartit cursos sobre estètica fotogràfica, l’obra de Dalí o l’art contemporani, ha comissariat exposicions al Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, entre d’altres. També ha estat professor de Filosofia a Batxillerat durant abundants anys.
La seva conferència-performance “Això és art?”, representada des de 2009, és el germen dels llibres 20 toneladas: arte contemporáneo para turistas (Lapislàtzuli, 2020), de l’exposició “Alguns escenaris” i del fotollibre 23 Museos (2023).
5/31 maig
Copsar Vich - processos fotogràfics. Víctor Bosch
El caràcter, el patrimoni i la intensa vida comercial de Vic han atret molts caçadors d’imatges. Els seus testimonis gràfics enriqueixen el llibre de l’evolució de la ciutat. Els darrers temps tot tendeix a ser uniforme, globalitzat, neutre, igual. Cal salvaguardar la nostra personalitat pròpia. Com cantava Raimon, qui perd els orígens perd identitat. En aquest camí ens guiaran els ulls inquiets de Lluís i Xesco Jiménez, Manel Gausa i alguns altres. Amb tots ells picotejarem per llocs i moments precisos, amb els seus gustos i tècniques particulars.
Paral·lelament, a la saleta interior he volgut obrir zoom per representar una breu història dels procediments fotogràfics. Partint de la primera imatge captada el 1826 sobre betum de Judea, es varen succeir proves amb diverses substàncies sensibles a la llum per obtenir imatges úniques. Ja el 1850 s’inventà la placa de vidre al col·lodió humit que permetia fer còpies en sèrie. En veurem exemples de fotògrafs pioners de renom i també anònims.
Víctor Bosch Casas
Artesà multidisciplinari, va començar el treball manual a Barcelona elaborant marcs al Taller D’Ivori de Sant Gervasi. Després va recuperar la vena arquitectònica fent maquetes a escala amb Manel Tort a Sarrià. A continuació va estudiar restauració i conservació a l’escola Ecore. La feina de recuperació de mobles i objectes el va orientar cap a la compra venda d’objectes antics. Actualment ofereix les tres activitats (marcs, restauració i antiguitats) a la botiga LA VITRINA, al Carrer de la Riera 8 de Vic.
31 març / 3 abril
Obvi. Sergi Escaño
Què és obvi? Segons els diccionaris: “ Allò que és davant dels ulls, que es presenta de cara”. I hi afegeixen: “Que és fàcil d'entendre o de comprendre, evident”.
Perquè qualsevol d'aquestes coses esdevinguin, entendre o comprendre, és menester un coneixement, unes premisses prèvies.
En el moment de néixer, res ens resulta obvi. Ni tan sols coneixem el nostre cos, que anem descobrint mica en mica, alhora que descobrim un món exterior.
I aquest món exterior ens emmotlla. I ja no sabem que és nostre, i que ens és imposat per les "obvietats" morals, religioses, en definitiva, culturals, exteriors. Totes arbitràries, fins i tot algunes falsificacions de la realitat.
És cert que som éssers socials. Només pretenc recordar que també som individus.
I que no tothom veu el món igual. Aquestes imatges només pretenen manifestar aquesta reflexió.
Al capdavall, el pensament no és fet per plagiar els objectes, són els objectes els que s'han d'adequar al pensament.
I, òbviament, podeu obviar aquest treball si no és del vostre gust.
Totes les còpies d’aquesta exposició han estat disparades en analògic i positivades manualment per l’autor amb una metodologia que fa que realment cada peça sigui còpia única.
Sergi Escaño
Va estudiar fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. El 2011 es va reciclar cap a la fotografia digital amb Hugo Rodríguez.
Ha exposat a Barcelona, Natures en bodega i quatre mortegons (1999) i a València, Retrats naturals (2005).
Actualment combina la fotografia digital i el procés anàlogic amb positivat manual.
03 març / 29 març
Elles. Mariona Giner
Elles és el títol de l'exposició que l'artista Mariona Giner ha preparat expressament per a la Galeria Tres-e-u VicClic: una selecció d'imatges del seu treball fotogràfic Refugi, que ha dut a terme al llarg de més de quatre anys. S’ha exposat en diversos formats a Barcelona, Reus, València i recentment ha estat guardonat amb el premi Visualkorner de la Biennal Olot Fotografia 2022.
Coincidint amb el mes de març, des de la Galeria hem volgut centrar-nos, amb la visió d’una fotògrafa, en el món de la dona. Elles recull diferents moments i llocs en les vides de dones en situació de sensellarisme a la ciutat de Barcelona, i ens obliga a sortir fora de les nostres zones de confort psicològiques. En aquest treball coneixerem dones amb fills, dones sense papers, dones que fugen d’homes violents, dones que fugen de la llei, estudiants que s’han perdut pel camí, o dones que han optat per fer una vida diferent d'aquella que tolera la societat. Totes han de fer front a obstacles constants generats per les diverses formes de violències institucionals, socials, culturals, educacionals i de salut, i és per això que aquest treball se centra, sobretot, en la capacitat de les dones de fer front a l’adversitat, aportant vida i dignitat al seu lloc d’aixopluc, ja sigui darrere d’un mur, d’una porta tapiada o un edifici abandonat.
Des de l’inici de la seva carrera, Mariona Giner desenvolupa el seu treball artístic en clau femenina, amb un particular interès per l’estètica dels espais personals de les dones, en tota la seva diversitat, i sempre en relació als drets humans i socials. Des de la seva primera exposició a Barcelona, l’any 1993, ha mostrat els seus treballs en diversos formats fotogràfics, pictòrics i multimèdia a Holanda, Anglaterra, Catalunya, Espanya i Argentina.
03 febrer / 01 març
BCN Litoral 2.0 / BCN Litoral 3.0. Xavier Toda
04 gener /02 febrer
Xavier Toda ens mostra el seu costat més personal on dona forma a les seves passions, passejar pel litoral barceloní, un lloc on les fotografies es converteixen en suport del seu estat anímic i mostren com reaccionen els seus sentits. El fet de no estar lligat a les exigències d’ un encàrrec professional li permet treballar amb total llibertat, deixant-se portar per la seva intuïció.
“Quan emprenc un viatge mitjançant aquests projectes personals em fa sentir com un nen innocent i curiós per descobrir què passarà. Torno a aquesta infantesa en què tot em sorprèn i que tot és nou per a mi”, comenta Xavier Toda.
Xavier Toda, des dels setze anys la fotografia ha estat el seu mitjà d’expressió personal. La seva llarga trajectòria professional l’ha portat a poder treballar en diversos àmbits fotogràfic, des de la fotografia esportiva a la fotografia educacional, evolucionant en els temps des del laboratori en B/N, passant per la fotografia analògica en tota mena de formats, per entrar finalment a l'era digital on els únics límits són la imaginació.
Durant tots aquests anys no ha deixat de treballar en els seus projectes personals més creatius, mantenint la mateixa il·lusió que quan va començar.
La experimentació amb processos que confronten els límits físics de la instantània així com la recerca constant d'un resultat artístic diferenciador són els pilars de la seva tasca d'expressió artística.
La suma de les petites coses. Pau Picornell
Una exposició on podreu gaudir de la seva obra contextualitzada amb un munt d'objectes tangibles que ajuden a desxifrar el significat i el missatge que l'autor ens vol transmetre amb cada imatge.
Un projecte fruit de l'evolució constant i autodidacta sempre buscant la fórmula o fórmules per les quals es poden explicar coses mitjançant la suma d'elements que per si sols no expliquen res, si bé la unió entre ells ens donen un relat creant un impacte emocional que va més enllà dels píxels, perquè en el fons l'important és la narració i la sensació que ens crea a nivell emocional.
Mitjançant la Gestàltica, la Semiòtica i mètodes coneguts per generar idees creatives com la Sintèctica o l’Scamper, arriba a la suma de conceptes en l'àmbit perceptiu i d'acord amb els seus patrons culturals.
Si el caos ens pot oferir una narració, per què no generar el caos mitjançant la suma de petits objectes si bé a voltes l´atzar també té un paper important?
Una exposició que estem convençuts i convençudes que us agradarà a la vegada que us farà reflexionar.
