2023
.jpg)
29 set/31 oct
Música del silenci. "Vida". Francesc Ventura
A partir dʼuns accidents o no!
La intervenció manual a la pel·lícula o paper fotogràfic ens porta a uns resultats del tot desconeguts. Un nou univers de la vida en la natura. Un pensament abstracte de la realitat. Podem dir un horitzó infinit.
Les imatges que vull representar són de temes o històries passades que per algun motiu es trenquen i passen a un silenci. Amb el pas del temps aquest silenci continua i aporta notes a les nostres vides. Seguim escoltant la seva música que en algun moment va deixar de sonar o no!, i continua incidint en les nostres vides.
Fotografies experimentals dels primers moments retrobats amb una nova lectura, amics, persones que ja no hi són, objectius perduts i experiències passades que troben un nou sentit i ens fan sentir de nou vius i creatius.
Francesc Ventura
fotograf - visual artist
Cursa estudis de tècnic en Mitjans Audiovisuals especialitat en lmatge i So. Participa a diferents seminaris sobre el món audiovisual entre ells el grup -taller d'art fotogràfic a Barcelona. Crea el seu propi estudi de fotografia industrial i publicitària l'any 1984 que posteriorment es convertira en un estudi de fotografia i disseny. Paral·lelament treballa la fotografia artística i comenc;a a experimentar amb la pintura de forma autodidactica.
Entre els anys 1985 i 86 treballa la ceràmica escultòrica i a partir del 1999 les diferents tècniques de gravat. L'any 2006 fa diversos llibres d'artista. És un dels membres fundadors de l'Associació "G-57, Espai Referencial", a Granollers, l'any 1992, que s'ocupa principalment de la difusió de l'art conceptual. L'any 1995 és cofundador de la revista Senseismes i col·labora a diferents números del fanzín Malalletra i també a Fanact, revista autoeditada de temàtica social.
Amb altres artistes fa diferents exposicions: Catedral de Llum amb Jordi Riera, "G-57 Espai Referencial Granollers" (1992). Participa en la Mostra -Acció Destrurm la Guerra Granollers (1995), "Alfa i Omega", Sala Sant Jordi Granollers (1995), Galeria AB Granollers (1995) "Katalonien in Berlin" 16 Artistes Catalans Berlín (1996), Museu de Granollers (1996), a l'Espai B/M Granollers "Gravats i dibuix" (2004), "Cabaret de la Vida" amb Hans Móller, Espai La Gralla Granollers (2005), i a la Sala Delger de Caldes de Montbui entre els anys 201O al 2014.
Fa exposicions a la Galeria B/M de Granollers (1994), al Museu de Les Trementinaires de Tuixent (2008), Sala Tretze Banyoles (2009), regularment a la Galeria L'lf d'Elna (Catalunya Nord) a partir del 1996, presenta un llibre d'artista als anonims Granollers Pintar el Mur (2005), Cal Cabrit -Art Centre Sant Antoni de Vilamajor (2011), Lo pinyol Barcelona (2014), Museu de Tuixent (2014), De la vida a la Vida Espai Gralla Granollers (2014) Can Palots Canovelles (2015), Taller Blau Llimona (2018), AT HOME i + Galeria Fotografica Tres-e-u - Vic (2021), PETITES COSES EN TRANSFORMACIÓ a l'espai 112 Bostikina de la Nau Bostik (2022), Museu de Tuixent (2022).
Últimament col·labora amb Artágora Galería Virtual, expo Naturaleza Muerta, Naturaleza Viva (2019), participa a ART PHOTO BCN a l'espai virtual (2020) (pel tema de pandemia) i a l'expo AT HOME Artágora Galería Virtual. Participa Art Photo BCN (2021), FIG BILBAO (2021), Arteliburu Donostia (2021), Art Market Budapest (2022).
Publica un foto llibre d'artista MÚSICA DEL SILENCI (2022)
FP foto llibre (2023)
https://francescventura.wordpress.com @francescventurariera
2/27 setembre
7 de música: set exposicions sobre música, coincidint amb el Mercat de Música Viva de Vic
MMVV-2022 Quatre mirades - Restaurant l'Atlàntida (C/ Francesc M. Masferrer, 4)
És un recull d’imatges obtingudes de diferents concerts del MMVV de l’any passat pels membres Grup fotogràfic Tres-e-u VicClic: Víctor Castelo, Carles Costa, Sergi Escaño i Ricard Jordà.
Petits concerts - Cooperativa Can Magi (C/ Sant Miquel, 3)
Treball realitzat pel fotògraf rodenc Sergi Pérez durant diversos
anys en concerts de petit format de grups novells, a l’aire lliure, sense il·luminacions. Concerts a la comarca d’Osona. Podríem dir-ne: concerts de quilòmetre zero.
Altres bandes - Fotofília (Pl. Gaudí)
Projecte de la fotògrafa Mariona Giner, treball que inclou nou tríptics de bandes joves dels anys noranta de l’escena musical que emergien a Catalunya, formats per la foto promocional, una foto d’un moment distès de la mateixa sessió i una tira de contacte de negatius amb anotacions originals.
Un moment, una imatge - Sala Romeu (c/ Arquebisbe Alemany, 5 -antiga Biblioteca Joan Triadú)
És el tribut de la fotògrafa Irene López al món de l’havanera i del cant de taverna amb motiu del 50è aniversari de la Cantada de Calella de Palafrugell. Un gènere molt oblidat però recuperat fa poc per diferents escoles. Un treball que capta l’essència dels cantants dalt de l’escenari.
Hardcore o Barbàrie 2_125_800 - Sala Romeu (c/ Arquebisbe Alemany, 5 -antiga Biblioteca Joan Triadú)
Part del treball que el fotògraf barceloní Xavi Piera porta realitzant durant tres anys sobre l’escena hardcore a Catalunya. Un seguit de fotografies de concerts autogestionats de baix pressupost en què passen coses. Una exposició que reflecteix l’energia de la moguda musical d’aquests grups contraculturals
intergeneracionals.
Retrats Musicals - Claustre (c/ Arquebisbe Alemany, 5 -antiga Biblioteca Joan Triadú)
Culminació d’un projecte del Grup Fotogràfic Cabrerès que, a manera d’homenatge i amb esperit documental, pretén donar a conèixer la riquesa musical del Cabrerès. Una trentena de fotografies en blanc i negre en llocs singulars de la zona que presenten un ampli ventall de persones vinculades amb la música.
Terrassa Viu Jazz - Claustre (c/ Arquebisbe Alemany, 5 -antiga Biblioteca Joan Triadú)
Treball del fotògraf terrassenc Xavi Almirall, una col·lecció de fotografies tant de figures nacionals i internacionals, com de joves que s’estan fent un lloc a l’escena del jazz. Imatges preses durant 2022 i 2023 als Festivals de Jazz de
Terrassa i a la temporada regular de la Nova Jazz Cava de Terrassa. Una exposició
realitzada gràcies el suport de Jazz Terrassa, dels Amics de les Arts i de Joventuts Musicals de Terrassa.
7 de música compta amb la col·laboració del MMVV i l'Ajuntament de Vic.
30 juny/29 juliol
Una mirada d'Àfrica. Carmen Pascual Tundidor
Fa més de 35 anys que viatjo, i amb la gran sort d’haver visitat els cinc continents... Per a mi viatjar és omplir-me d’energia.
A poc a poc em vaig anar centrant en les persones, adonant-me que el que ens
uneix a tots són les mirades, tant se val si del nord o del sud, és igual el teu idioma,tant és la teva condició social... El llenguatge d’una mirada és universal.És per la mirada que ens apropem, perquè són honestes i una manera de mostrar sentiments i emocions.Els nostres ulls són la porta a l’expressivitat.
En aquesta selecció d’imatges he volgut mostrar persones de set països africans
realitzades al llarg d'uns 10 anys de viatge...Perquè és cert que Àfrica m'apassiona... Per la seva gent, la seva diversitat, la seva cultura... Tan diferent de país a país i, fins i tot, dins del mateix país...Centenars de galàxies en diversos universos.
He tingut la gosadia de col·locar una frase a peu de foto intentant posar paraules a un sentiment, totalment subjectiu i obert a altres interpretacions.
El que és cert és que una mirada mai no et deixa indiferent.
.jpg)
2/28 juny
Alguns escenaris. Luis Izquierdo-Mosso
D’ençà 2019 vaig reprendre la fotografia d’escenaris construïts en miniatura per tal de fer les il·lustracions del llibre 20Toneladas, Arte Contemporáneo para Turistas (Ed. Lapislatzuli,2020).
El tancament pandèmic va incrementar l’agradable necessitat de fotografiar llocs bastits sobre la taula del taller. Interiors, paisatges, edificis, decorats de pel·lícules, escenaris de quadres o de fotos. Qualsevol lloc vist, recordat o somniat, que em sembli interessant i sigui reproduïble sense grans dificultats, es converteix en motiu fotogràfic.
Una part de les imatges d’aquesta exposició son il·lustracions del fotollibre 23Museos (2023), que serà presentat en aquesta ocasió.
Luis Izquierdo-Mosso
Artista emergent des de 1977. Ha realitzat obres en tot tipus de tècniques i materials, i s’ha atrevit a mostrar-les en diferents exposicions individuals i col·lectives, fins i tot ha rebut alguns premis gràcies a l’originalitat dels seus treballs o a la força del destí. El Museo de Bellas Artes de Bilbalo, Artium (Vitoria-Gasteiz), el Museu de l’Empordà (Figueres) i el Círculo de Bellas Artes (Madrid) atresoren obra seva, així com altres col·leccions privades.
Ha publicat textos, ha estat comentarista d’art a Radio Euskadi, ha impartit cursos sobre estètica fotogràfica, l’obra de Dalí o l’art contemporani, ha comissariat exposicions al Bòlit, Centre d’Art Contemporani de Girona, entre d’altres. També ha estat professor de Filosofia a Batxillerat durant abundants anys.
La seva conferència-performance “Això és art?”, representada des de 2009, és el germen dels llibres 20 toneladas: arte contemporáneo para turistas (Lapislàtzuli, 2020), de l’exposició “Alguns escenaris” i del fotollibre 23 Museos (2023).
5/31 maig
Copsar Vich - processos fotogràfics. Víctor Bosch
El caràcter, el patrimoni i la intensa vida comercial de Vic han atret molts caçadors d’imatges. Els seus testimonis gràfics enriqueixen el llibre de l’evolució de la ciutat. Els darrers temps tot tendeix a ser uniforme, globalitzat, neutre, igual. Cal salvaguardar la nostra personalitat pròpia. Com cantava Raimon, qui perd els orígens perd identitat. En aquest camí ens guiaran els ulls inquiets de Lluís i Xesco Jiménez, Manel Gausa i alguns altres. Amb tots ells picotejarem per llocs i moments precisos, amb els seus gustos i tècniques particulars.
Paral·lelament, a la saleta interior he volgut obrir zoom per representar una breu història dels procediments fotogràfics. Partint de la primera imatge captada el 1826 sobre betum de Judea, es varen succeir proves amb diverses substàncies sensibles a la llum per obtenir imatges úniques. Ja el 1850 s’inventà la placa de vidre al col·lodió humit que permetia fer còpies en sèrie. En veurem exemples de fotògrafs pioners de renom i també anònims.
Víctor Bosch Casas
Artesà multidisciplinari, va començar el treball manual a Barcelona elaborant marcs al Taller D’Ivori de Sant Gervasi. Després va recuperar la vena arquitectònica fent maquetes a escala amb Manel Tort a Sarrià. A continuació va estudiar restauració i conservació a l’escola Ecore. La feina de recuperació de mobles i objectes el va orientar cap a la compra venda d’objectes antics. Actualment ofereix les tres activitats (marcs, restauració i antiguitats) a la botiga LA VITRINA, al Carrer de la Riera 8 de Vic.
31 març / 3 abril
Obvi. Sergi Escaño
Què és obvi? Segons els diccionaris: “ Allò que és davant dels ulls, que es presenta de cara”. I hi afegeixen: “Que és fàcil d'entendre o de comprendre, evident”.
Perquè qualsevol d'aquestes coses esdevinguin, entendre o comprendre, és menester un coneixement, unes premisses prèvies.
En el moment de néixer, res ens resulta obvi. Ni tan sols coneixem el nostre cos, que anem descobrint mica en mica, alhora que descobrim un món exterior.
I aquest món exterior ens emmotlla. I ja no sabem que és nostre, i que ens és imposat per les "obvietats" morals, religioses, en definitiva, culturals, exteriors. Totes arbitràries, fins i tot algunes falsificacions de la realitat.
És cert que som éssers socials. Només pretenc recordar que també som individus.
I que no tothom veu el món igual. Aquestes imatges només pretenen manifestar aquesta reflexió.
Al capdavall, el pensament no és fet per plagiar els objectes, són els objectes els que s'han d'adequar al pensament.
I, òbviament, podeu obviar aquest treball si no és del vostre gust.
Totes les còpies d’aquesta exposició han estat disparades en analògic i positivades manualment per l’autor amb una metodologia que fa que realment cada peça sigui còpia única.
Sergi Escaño
Va estudiar fotografia a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. El 2011 es va reciclar cap a la fotografia digital amb Hugo Rodríguez.
Ha exposat a Barcelona, Natures en bodega i quatre mortegons (1999) i a València, Retrats naturals (2005).
Actualment combina la fotografia digital i el procés anàlogic amb positivat manual.
03 març / 29 març
Elles. Mariona Giner
Elles és el títol de l'exposició que l'artista Mariona Giner ha preparat expressament per a la Galeria Tres-e-u VicClic: una selecció d'imatges del seu treball fotogràfic Refugi, que ha dut a terme al llarg de més de quatre anys. S’ha exposat en diversos formats a Barcelona, Reus, València i recentment ha estat guardonat amb el premi Visualkorner de la Biennal Olot Fotografia 2022.
Coincidint amb el mes de març, des de la Galeria hem volgut centrar-nos, amb la visió d’una fotògrafa, en el món de la dona. Elles recull diferents moments i llocs en les vides de dones en situació de sensellarisme a la ciutat de Barcelona, i ens obliga a sortir fora de les nostres zones de confort psicològiques. En aquest treball coneixerem dones amb fills, dones sense papers, dones que fugen d’homes violents, dones que fugen de la llei, estudiants que s’han perdut pel camí, o dones que han optat per fer una vida diferent d'aquella que tolera la societat. Totes han de fer front a obstacles constants generats per les diverses formes de violències institucionals, socials, culturals, educacionals i de salut, i és per això que aquest treball se centra, sobretot, en la capacitat de les dones de fer front a l’adversitat, aportant vida i dignitat al seu lloc d’aixopluc, ja sigui darrere d’un mur, d’una porta tapiada o un edifici abandonat.
Des de l’inici de la seva carrera, Mariona Giner desenvolupa el seu treball artístic en clau femenina, amb un particular interès per l’estètica dels espais personals de les dones, en tota la seva diversitat, i sempre en relació als drets humans i socials. Des de la seva primera exposició a Barcelona, l’any 1993, ha mostrat els seus treballs en diversos formats fotogràfics, pictòrics i multimèdia a Holanda, Anglaterra, Catalunya, Espanya i Argentina.
03 febrer / 01 març
BCN Litoral 2.0 / BCN Litoral 3.0. Xavier Toda
Xavier Toda ens mostra el seu costat més personal on dona forma a les seves passions, passejar pel litoral barceloní, un lloc on les fotografies es converteixen en suport del seu estat anímic i mostren com reaccionen els seus sentits. El fet de no estar lligat a les exigències d’ un encàrrec professional li permet treballar amb total llibertat, deixant-se portar per la seva intuïció.
“Quan emprenc un viatge mitjançant aquests projectes personals em fa sentir com un nen innocent i curiós per descobrir què passarà. Torno a aquesta infantesa en què tot em sorprèn i que tot és nou per a mi”, comenta Xavier Toda.
Xavier Toda, des dels setze anys la fotografia ha estat el seu mitjà d’expressió personal. La seva llarga trajectòria professional l’ha portat a poder treballar en diversos àmbits fotogràfic, des de la fotografia esportiva a la fotografia educacional, evolucionant en els temps des del laboratori en B/N, passant per la fotografia analògica en tota mena de formats, per entrar finalment a l'era digital on els únics límits són la imaginació.
Durant tots aquests anys no ha deixat de treballar en els seus projectes personals més creatius, mantenint la mateixa il·lusió que quan va començar.
La experimentació amb processos que confronten els límits físics de la instantània així com la recerca constant d'un resultat artístic diferenciador són els pilars de la seva tasca d'expressió artística.
04 gener /02 febrer
La suma de les petites coses. Pau Picornell
Una exposició on podreu gaudir de la seva obra contextualitzada amb un munt d'objectes tangibles que ajuden a desxifrar el significat i el missatge que l'autor ens vol transmetre amb cada imatge.
Un projecte fruit de l'evolució constant i autodidacta sempre buscant la fórmula o fórmules per les quals es poden explicar coses mitjançant la suma d'elements que per si sols no expliquen res, si bé la unió entre ells ens donen un relat creant un impacte emocional que va més enllà dels píxels, perquè en el fons l'important és la narració i la sensació que ens crea a nivell emocional.
Mitjançant la Gestàltica, la Semiòtica i mètodes coneguts per generar idees creatives com la Sintèctica o l’Scamper, arriba a la suma de conceptes en l'àmbit perceptiu i d'acord amb els seus patrons culturals.
Si el caos ens pot oferir una narració, per què no generar el caos mitjançant la suma de petits objectes si bé a voltes l´atzar també té un paper important?
Una exposició que estem convençuts i convençudes que us agradarà a la vegada que us farà reflexionar.
