-
12/01 - 14/02 Vicenç Rovira Els temps estan canviant
-
16/02 - 20/03 Llorenç Civil Nexes
-
22/03 - 30/04 Eugeni Bel Ànimes
-
03/05 - 05/06 Nataly Roc Des-corpórea
-
03/07 - 31/07 Quim Espona Les petites coses
-
31/08 - 28/09 Diversos autors Set de música
-
04/10 - 06/11 Col·lectiva Família Famílies
-
09/11 - 30/11 Joan Guerrero Estimada terra
-
09/11 - 05/12 Tersi Roquer Iconografies de la diversitat
-
10/12 - 08/01 Diversos autors Costa Rica, pura vida
12/01 - 14/02
ELS TEMPS ESTAN CANVIANT
Vicenç Rovira
El títol prové d’una cançó de Bob Dylan, s'hi referia a una època en què la il·lusió i les ganes de canviar el món per millorar-lo estava en l’ànim de tota una generació. I en part es va aconseguir. Malgrat que la societat ha avançat en molts aspectes, s’han fet lleis que faciliten la vida i milloren el nostre dia a dia, hi ha la sensació, però, que tot pot anar-se’n en orris.
En l’exposició, la boira és la protagonista de les fotografies. Boira com a metàfora dels temps que estem vivint, dels temps foscos que patim i, sobretot, del futur incert que tenim al davant. Ara per ara, les amenaces de tot tipus: climàtiques, tecnològiques,
totalitàries, bèl·liques, econòmiques, pandèmiques, nuclears... estan a l’ordre del dia.
Com diu el poeta Luis Garcia Montero: “Yo siento con frecuencia la nostalgia del futuro
(...) cuando todo merodeaba por delante y el futuro aún estaba en su sitio”.
Potser s’haurien de recuperar aquells versos d’en Gabriel Celaya que cantava en Paco
Ibañez: “ ¡A la calle! Que ya es hora de pasearnos a cuerpo y mostrar que, pues vivimos,
anunciamos algo nuevo”.
Vicenç Rovira
Ha realitzat tallers i seminaris amb: Humberto Rivas, Navia, Pep Bonet, David Airob, Manel Esclusa, Enric Montes, entre d'altres. És soci fundador de l'associació “Amics de la fotografia de Torroella de Montgrí” de la qual n'és el president. És responsable de la programació de les d'exposicions que l'associació organitza en el claustre de l'Hospital de Torroella de Montgrí, i també de Mirades. Festival de Fotografia. Ha fet un total de 20 sèries fotogràfiques que ha anat exposant en diferents sales de Girona i Barcelona. La major part de la seva producció està dedicada a la fotografia de paisatge. És autor dels llibres Gironit, El esqueleto de la tierra, Flors de marge, Un passeig pel Baix Ter i coautor del llibre Panoràmiques de Parc natural del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter.
https://www.vicençrovira.com
16/02 a 20/03
NEXES
Llorenç Civil
Un viatge intuïtiu, sense una idea preconcebuda, on es van establint Nexes, és a dir: connexions entre el que veig a la pantalla de la càmera i el meu propi imaginari. Proclamar que les imatges valen pel que són elles mateixes, pel que "representen" en cada moment de la nostra història particular.
Llorenç Civil
Des de 2019 vaig començar a exposar els meus projectes fotogràfics. Continuo treballant amb fotografia al mateix temps que la pintura i l'escultura. Vaig cursar Belles Arts a la Universitat de l'Experiència del 2016 al 2020. Exposicions de fotografia: Miratges 2020, Nexes 2023.
La meva obra fotogràfica és digital, es fonamenta amb una mirada abstracta, expressionista, potser pictòrica.
02/04 - 13/05
ÀNIMES
Eugeni Bel
Recopilació fotogràfica on intento captar i mostrar la part física i anímica de les persones. Tant en les sèries d'autorretrats,on em despullo en cos i ànima,com en les sèries de nens,joves, artistes, turistes, captaires, prostitutes, transgèneres i rodamons.
Imatges en blanc i negre, processades amb tècniques analògiques i digitals. Imatges que volen parlar en silenci, que pretenen obrir els ulls i el cor, que emocionin, que parlin o fins i tot cridin! Que no deixin indiferents i despertin quelcom observant-les.
Eugeni Bel
Va estudiar a l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya. Ha exposat col·lectivament i individual, ha impartit cursets, ha organitzat exposicions de la Primavera fotogràfica. Ha estat guardonat en el II Certamen de Fotografia Deportiva Ciudad deCórdoba, III Concurs de Fotografia de la Facultat de Farmàcia, III Concurs Estatal de Fotografia “Trofeu la Doma” de La Garriga, VI Certamen de Fotografia “Villa de Nerva”, IX Certamen Estatal de Fotografia “Ayuntamiento de Sestao”. Ha publicat el llibre de fotografies L'ombra dels pensaments i ha col·laborat com a fotògraf en els llibred Llauró 12 cites d’Alicia Casadesús (Eumo Editorial); i els de Dolors Feliu, Octubre al carrer (Ed. Gregal) i Llum i llibertat (Ed. Comanegra).
03/05 - 05/06
DES-CORPÓREA
Nataly Roc
Des-Corpórea parla de la Iluita entre un cos malalt i una ment forta, somiadora i molt creativa. Un desdoblament no sempre fàcil però absolutament necessari per poder continuar endavant. Imatges que poden semblar inconnexes, però que parlen de l'autora sense embuts.
Cos amb una gran força per descorporeïtzar-se, més enllà de l'imaginari.
Fons molts blancs: blanc llum, blanc positiu, blanc esperança.
Nataly Roc
Autodidacta i molt autoexigent amb el seu treball sempre ha fet servir la fotografia com un mitjà expressiu complementari per aquelles paraules que no sempre arribaven a poder dir-ho tot.
Creu que la fotografia és una eina molt potent i efectiva per al creixement personal i amb resultats realment sorprenents que poden ser fins i tot curatius.
Amb aquest projecte va resultar guanyadora amb
el segon Premi en el ll Certamen de Fotografia d 'Andana Foto (2023)
@natalyroc https://descorporea.blogspolt.com
03/07 - 05/07
LES PETITES COSES
Quim Espona
Les petites coses és una exposició que ens apropa la fotografia com una forma
d'expressió artística que explora les possibilitats estètiques, sense renunciar a una pàtina íntima de document. EI treball de Quim Espona és el resultat d'una investigació i d'una experimentació constants, que defuig tant la dramatització com l'excessiva poetització i que se centra a proporcionar un estil fotogràfic directe, clar i concís. La mostra ofereix un recorregut obert, sense directrius ni coordenades marcades, que permet a l'espectador la libertat d'escrutar la realitat que se li proposa sense acotacions i amb la possibilitat d'aturar-se a reflexionar sobre la significació de totes i cadascuna de les imatges que se li presenten.
El recull que presenta Espona a Les petites coses és el fruit de l'observació, la paciència, la reflexió, la tècnica, [...] conformen un corpus iconogràfic basat en un admirable sentit de la composició, en una captivadora concepció estètica, en la voluntat de fer visibles elements de la quotidianitat, i en el desig de recórrer els viaranys misteriosos de l'experièn-cia sensible. L'afany de descontextualització subjectiva de la realitat que té al seu abast l'acompanya durant el vagareig de flâneur pels carrers de la seva ciutat i es fa present, tothora, en el diàleg secret i silenciós que va mantenint amb el paisatge i amb tot allò que l'envolta.[...]
L'empremta humana que Quim Espona troba reflectida sobre els carrers i les parets de la ciutat queda fixada, a través d'una càmera que actua com a un aparell per pensar el món, en imatges que transiten l'abstracció formal, la representació de veritables estimonis de vida i acurades subtileses creatives indesxifrables. Ombres, Ilums, pedres,andròmines i mobiliari urbà ornen la imatge fitada per l'ull del fotògraf, el qual aconsegueix una endreça conceptual que explana la realitat, aportant un elevat grau d' homogeneïtat estètica i captant l'enorme càrrega de substància que roman fidel, tot i l'indefectible pas del temps, a les petites coses
Ana M Palomo
Juliol 2024
Quim Espona
Quim Espona (Vic, 1956) es un artista fet a sí mateix. Hi ha poques fórmules que expressin millor l’obra d’un autor que des dels set anys d’edat ha viscut una vida repleta de sensacions a través de l’objectiu de la seva càmera. El que va començar com el regal de comunió d’una Werlisa a l’any 1963 va esdevenir una passió, per més endavant formar-se a l’Istitut Fotogràfic d’Osona de la mà de Toni Bover i Constanci Romani, i d’una recerca constant, majoritàriament autodidacta, que el va portar durant anys a establir-se com a l’home d’acció i reporter gràfic de rotatius com La Vanguardia, l’Ausona o El 9 Nou. A més de proveir de continguts gràfics nombroses publicacions en el camp de l’art i el medi natural, sense oblidar la seva tasca pedagògica en el camp de la fotografia a mitjans dels noranta.
Ha exposat al Laboratori Zebra de Barcelona, al Temple Romà, al Casino de Vic, Al Museu de l’Art de la Pell, a la Gelateria Crespi de Vic i a Ecograma Espais de Manlleu.
04/10 - 06/11
FAMÍLIA FAMÍLIES
Col·lectiva
Des que el 1888 Georges Eastman va inventar la Kodak, la fotografia ha esdevingut el principal instrument per representar la família, sovint d’una manera idealitzada. Volem superar aquesta limitació amb una exposició construïda amb la mirada diferent i personal sobre la família de diversos fotògrafs i fotògrafes.
Es va convidar totes les sòcies i socis de la Tres-e-u VicClic per crear imatges que girin al voltant del concepte de la família en tota la seva amplitud de significats i punts de vista, els materials, els emocionals i els simbòlics. Famílies tradicionals i diverses més enllà de les setze variants que en reconeix la llei. Els complexos vincles teixits entre els seus membres. El pes de la genealogia, la genètica i la cultura intrafamiliar. Les harmonies i les disrupcions. Les herències emocionals i materials. La família en el present i més enllà. La memòria, la presència i l’absència. Rituals, quotidianitat i moments buits. La identitat individual i la de grup.
Eugeni Bel · Joana Casas Poves · Xavier Erruz · Sergi Escaño · Lluís Estopiñan Canals · Jesús E. Gabaldón · Ricard Jordà Roig · Ferran Juan · Toni Padrós · José M. Pecci · Pau Picornell · Eugeni Prieto · Mercè Ribera Turró
09/11 - 30/11
ESTIMADA TERRA
Joan Guerrero
Projecte fruit de la col·laboració entre Joan Guerrero i Cesar Pace, compta amb diversos fotògrafs com Rita Biagioli, Mario Catani, Francesc Melcion i Simona Scardina i de Catalunya Mirades Solidàries. És una iniciativa solidària de fotografia documental, centrada a fer arribar als espectadors una nova visió de la nostra ESTIMADA TERRA.
Amb fotografies colpidores i d’una gran bellesa, fa un repàs per l’impacte que l’ésser humà té sobre el planeta, mostrant l’empremta que el model econòmic te sobre la Terra i la seva supervivència. Un testimoni que ofereix una visió de la societat actual amb imatges d’interès humà on es mostren contradiccions desigual-tats, que finalment repercuteixen en el medi ambient.
Amb fotografies inèdites, s’ha confeccionat un llibre, prologat per Sebastiao Salgado, un tresor fotogràfic apte per a tots els públics, amb imatges evocadores que mostren una gran sensibilitat envers la situació actual a nivell mundial.
09/11 - 05/12
ICONOGRAFIES DE LA DIVERSITAT
Tersi Roquer
.jpg)
Les imatges més conegudes de Tersi Roquer són les de grups socials alternatius: trnsvestits, tatuatges, drag queens de Nova York, caracteritzades per la seva humanitat i respecte, tot defugint el dramatisme.
Per aquesta exposició s'han seleccionat fotografies inèdites, poc exposades o relacionades amb la seva tasca com a fotògrafa, posant de relleu la vigència d'una obra considerable feta en a penes vint anys. L'exposició s'acompleta amb un llibre que també serà presentat.
Tersi Roquer (Tavertet, 1957-2004)
Va viure la seva joventut integrada en els moviments arlternatius que giraven al voltant del Cafè Vic dels anys setanta. A Londres descobreix la fotografia i s'hi lliura a partir de 1983. Va començar amb fotografia de carrer amb un notable component narratiu, va evolucionar cap a la fotografia documental, de reportatge i, sobretot, cap al retrat.
10/12 - 08/08/25
COSTA RICA, PURA VIDA
Xavier Villariezo, Carles Costa, Albert Pedro, Joan Carles Rovira
Som en Xavier, en Carles, l’Albert i en Joan Carles.
Els quatre, enamorats de la fotografia i membres del GFM (Grup Fotogràfic Manlleu), punt de trobada d’un gran grup d’aficionats a diferents disciplines fotogràfiques.
Nosaltres, jubilats recentment, ara tenim més temps per dedicar a la nostra afició. Per això, ens vàrem autoconcedir el premi de fer un viatge a Costa Rica.
Tenim en comú que ens agrada la fotografia de natura i, especialment, fotografiar ocells; per alguns és el principal objectiu, per d’altres, una vessant compartida amb altres disciplines fotogràfiques.
A Costa Rica vàrem gaudir una mica de tot: fauna (ocells, rèptils, mamífers, amfibis inectes), flora, fotografia nocturna, fotografia macro, paisatge…
Tot plegat, milers d’imatges en un parell de setmanes a les targetes de memòria i als nostres ulls, en aquells instants difícils de captar per la càmera, però que conservem a la nostra memòria.
Alhora, temps de compartir i d’enfortir l’amistat.
Des de llavors, diverses sortides en comú, sovint amb d’altres membres de la nostra família del GFM, i mes ganes de noves experiències fotogràfiques per continuar sempre aprenent.
Allò més important per captar una bona fotografia és “ser-hi” i, si és possible, en bona companyia.
