Mauthausen, les restes d’un genocidi
Víctor Castelo

 

Mauthausen es troba aproximadament a 20km de la ciutat de Linz i a uns 160Km de Viena, aïllat sobre un turó i al costat d’una antiga pedrera de granit. No és un destí turístic a l’alçada d’Auschwitz que l’any 2019 va tenir 2.800.000 visites, però tampoc no es promociona com a tal. No trobem cartells a Viena on venen  visites guiades a aquest camp, com ho poden fer a la ciutat de Cracòvia, no surt a gaires pel·lícules i no es fan molts llibres sobre aquet lager, tot i ser un dels pitjors i també dels últims a ésser alliberat.

Mathausen, que va començar com una edificació senzilla, amb barraques i tanques electrificades a l’estil dels camps de concentració alemanys com Dachau o Buchenwald, amb el pas del temps va patir una transformació i el seu aspecte va esdevenir una fortalesa amb l’aparença d’un castell. Imponent la seva façana, les seves torrasses amb aspecte de pagodes orientals, impressiona la solidesa dels seus murs i l’estat de conservació en què es troba.

Vaig triar anar a Mathausen al mes de desembre, un dissabte, a poder ser havia d’estar nevat i vaig triar bé: neu i boira, una llum que m’ajudaria a captar l’atmosfera del camp. Per a mi, la neu i el blanc ho simplifiquen tot, les línies són les que parlen, el contingut és el que parla i, en aquest cas, parla de la soledat, del sofriment, del fred, de la pèrdua i de l’oblit.

Per oblidar cal recordar, però a Mathausen no trobarem grans instal·lacions, ni gaires restes personals de la gent que va passar pel camp. Hi queden els monuments en record de les víctimes i les barraques on vivien i morien els presoners, queda la infame pedrera i els espais buits de la resta de parts del lager.

Un recorregut per les restes, netes i molt ben conservades, refugi de la memòria, un espai on demanar perdó, on recordar.

Un lloc on meditar sobre la condició humana.

Castelo_Foto1.jpg
Castelo_Foto3.jpg
Castelo_Foto2.jpg