FERRAN MERCADER

 

A finals dels 70, sortir al carrer en la foscor només atenuada per una bombeta de 60w cada 50 metres, feia que els meus ulls de nen giressin inevitablement cap al cel. Aquells cels nets i freds d’hivern em captivaren i mai he deixat de buscar-los.

​

Va ser a mitjans dels 90 quan a la fi vaig fer-me amb el meu primer telescopi per poder observar aquella meravella de més a prop.

​

Al tombant de segle i ja amb un telescopi més potent, un amic, gràcies Pecma, va tornar del Japó amb la primera càmera compacta digital que jo veia, va disparar a mà alçada a través de l'ocular durant una observació de Saturn i el resultat em va obrir un camí que jo no havia ni imaginat i que encara camino.