Fotògraf aficionat, aquesta és la primera exposició que faig.

 

En el dilema entre la intensitat i la qualitat sempre triaré la primera opció. Aficionat en el més pur sentit de la paraula, cultivo la fotografia de manera no professional, sumament imperfecta.

 

Per edat, vaig començar a l’era analògica, vaig revelar les meves fotos, que em semblava un procès quasi màgic. L’era digital em permet el miracle de la casualitat, sortir sense rumb i sense límits, disparant tot allò que es mou i que no es mou, i arriba un moment en què comences a mirar les coses i les persones sempre valorant la llum, la composició, a quina velocitat podria disparar...

 

Mai he pensat que les meves fotos tinguessin interés, fins que he trobat la Leica, la meva  actual càmara (o potser ella m’ha trobat a mi), petita meravella de la tècnica, que m’acompanya pels carrers i quan arribo a casa em diu:

​

Antonio, mira quines fotos he fet!.